Et trobo a faltar.

Se que encara que no vulgui, et trobo a faltar, trobo a faltar el teu somriure quan jo era el motiu, trobo a faltar les nostre mirades que ho deien tot, trobo a faltar els dies on el primer que feiem era saludar-nos, trobo a faltar els dies on parlavem fins a les tantes i el dia següent ens somrèiem com si res o se'n enfotiem de les parides de la nit anterior... Et trobo a faltar.I es que he arribat a la conclusió de que  ets com el personatge secundari d'una obra on ets la clau per encaminar l'historia.