Després de tot ens donem compta de qui som i com som realment. De que les mentidas no serveixen de res, de que potser si que aquella persona que diu que et coneix, et coneix mes que tu mateix, i que podries accepta el que et diu per que ella, es la perjudicada. De que no podem anar per la vida foten punyalades a la gent que esta al teu voltant, i a la qual els importes.Que no podem deixar de costat a gent, que a estat a amb tu tant les bones i les males i que ara s'han convertit en un segon plat que s'ha refredat per que l'has fet esperar massa, i que a més sigui el que sigui s'ha fet malber. De que un perdo a vegades no serveix per res, per que el mal ja esta fet. De que quan erem petits i la profe ens deia que haviem de compertir era, per alguna cosa. De el conte de Pinoxo que tots em escoltat quan erem petits al cap i a la fi et vol dir que si dius mentides, al final acabes caient... Que a la cap i a la fi potser la gent no pot canviar però si que pot ha apendre dels seus erros. I de que la vida moltes vegades no et dona 2n oportunitats per que simplement no te la mareixes.
M2
martes, 26 de junio de 2012
martes, 5 de junio de 2012
La vida es un cami.
Aqueta vida es un cami, un cami amb molts ravolts, un cami que s'enfosqueix, un cami on hi trobem moltes pedras a mesura que l'anem trevasant. I és que aixi es la vida plena de pedras insinificants que comensen sent molt petites però a mesura que passa el temps és van fent més grans, fins que al final entrepuses i et fas mal. Un cami on el teu unic company ets tu mateix.
Un cami on cada cop que caus et plantejas el teu destí, i amb qui l'has compertit. Un cami on cada cop que caus sempre et recullen els mateixos, i aquest mateixos sempre estan en segon pla fins que al final, estas cansada de caure i desideixes travesar el cami amb els que sempre t'han aixecat...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)