Mai

Bueno, bueno... Fa uns quants dies que volia escriure però fins ara no ho he arribat a fer, aixi que alli voi,
Cada nit em mejo el tarro en el que he fet, basicament em sentro amb els erros. La veritat es que ara mateix no n'estic massa orgullosa de mi, però suposo que el temps ho curara tot, o millor dit tot el que es pugui perdonar. Nomes volia fer aquesta reflexio per que ahir em vaig donar copte de que per poc que tinguis la vida mai et deixara sense res, i que avegades hi ha gent que ha pesar de tot perdonen cosses que ni tu perdonaries, o si mes no et donen una oportunitat que no et mareixes però te la donen, per que et coneixen. Basicament la vida és aixi tota cosa dolenta te una part bona, i tota cosa bona sempre en te dolenta, aixi és la vida, mai et deixara sense res per poc que tinguis, i mai et deixara tindreu tot per molt que tinguis, per que un's dels sentits de la vida es que valoris el que tens.