Dapeng del motiu del teu somriure

Em deprimeixo quan penso que nomes fa el fliiprim amb a mi. Quan el veig que somriu mirant-la, com jo somric amb veure-el. No tinc ganes de res per el simple fet de que tot el que passa pel meu cap sigui veritat. I es que ser que ell, es especial, que ell em marcara un abans i un després. I que tot el que sent el meu cor i que pensava que ell tambe sentia, a la fi a al cap, o sent si, pero capa una altra.
Quan em diu que estic boja, dins meu penso no estic boja, simplement que quan estic amb tu no puc parar de somriure, per que saps? Em fas feliss i t'estimo. Però en canvi quan penso que aquell somriure que tens i jo no soc el motiu sino ella, tot el meu mon s'enfosqueix fins arribar a un punt que no tinc motius per somriure encara que tu estiguis amb mi i somriguis per que ser que el teu somriure no es real. :'( (L)